Guanyador de la primera edició (2016)

Jofre Beltran, estudiant del Màster en Optometria i Ciències de la Visió.

Entrevista al Jofre

Coneixies el premi i t'esperaves ser seleccionat?
Desconeixia totalment l'existència del premi, de fet, vaig rebre la trucada per part de l'equip de recursos humans d'Alain Afflelou una setmana abans del veredicte, ja que no havien pogut posar-se en contacte amb mi abans. En una primera instància pensava que es tractava d'algun tipus d'informació comercial, i no va ser fins ben avançada la conversa quan vaig començar a creure-m'ho. Penso que és una iniciativa molt maca per part d'Alain Afflelou i els animo a continuar amb aquest tipus de propostes.

No esperava ser seleccionat, de fet, va ser en aquesta trucada a on vaig descobrir que el grau m'havia anat inclús millor del que em pensava. Vaig entrar a la universitat amb la idea de no suspendre massa assignatures, en cap moment del grau se'm va passar pel cap que podia lluitar pel millor expedient, tot i ser conscient que estava fent les coses bé i que els resultats m'acompanyaven a mesura que avançava.

Què significa que valorin el teu esforç amb aquest reconeixement?

Personalment m'omple de gran satisfacció, és la confirmació de què he estat treballant en el camí correcte. De la mateixa manera, m'ajuda a valorar que el que he aconseguit no és fàcil, i m'ajudarà a recordar en un futur una època molt important de la meva vida.

Quins reptes de futur et planteges? (treball, formació... personals...)

Les meves expectatives a curt termini són les de seguir formant-me dintre de la optometria, especialitzant-me en el camp de la clínica i la contactologia; és un dels motius pel qual estic cursant els estudis de Màster d'Optometria i Ciències de la Visió de Terrassa. En quant a expectatives més llunyanes m'agradaria dur a terme un projecte relacionat amb la contactologia el qual tinc en ment des de fa una temporada, considero que és un món que queda molt per investigar i descobrir i del qual m'agradaria ser partícip. El meu gran repte seria dur a terme el meu projecte mitjançant la realització d'un doctorat en el cas d'obtenir els recursos i l'acceptació de la idea, o bé, unir-me a un grup d'investigació amb un projecte de temàtica similar.

Com han estat aquests anys que portes estudiant el grau en òptica i optometria?

Difícils, molt difícils. Mentiria si digués que he viscut la vida universitària que apareix a les pel·lícules americanes, més aviat, tot al contrari; molts sacrificis i renúncies convertides en hores d'estudi.

Entenc que algunes persones que llegeixin l'entrevista es preguntin si realment val la pena un esforç tan gran per tal d'obtenir una millor qualificació. La resposta és que ni tan sols jo ho sé, però he fet el que m'agrada i ho he fet de l'única manera que he sabut, i per mi és motiu suficient pel qual sentir-me orgullós i satisfet.

Quina és la formació que creus que t'ha resultat/et resultarà més útil/interessant de la que has rebut en aquest temps?

En el meu cas, totes les assignatures relacionades amb l'optometria i la contactologia les he trobat interessants i penso que em serviran en major o menor mesura, ja que és per on vull seguir encaminant el meu aprenentatge. Més concretament, el temari que em crida més l'atenció i el qual espero poder aprofundir en el Màster és el que va enfocat a la cirurgia refractiva i als nous dissenys de lents de contacte.

En quant a òptica, trobo que l'òptica física és un món molt atractiu i indispensable i alhora complex, tot i que reconec que no tinc gaire traça treballant sobre bancs òptics.

I més a nivell d'interès personal esmentaria l'assignatura d'anatomia, vaig gaudir molt amb les classes de la Sara i la Lola, i tot i tenir un contingut dens, em va resultar agradable d'estudiar.

Quines han estat les assignatures més difícils i les més satisfactòries?

La més difícil Òptica Visual, sens dubte. Recordo, ara amb nostàlgia, abans potser amb un altre adjectiu menys afectuós, la primera nota del primer examen que feia a la universitat; va ser d'Òptica Visual i va ser un zero, amb alguns decimals, no recordo quants, però els seus valors no eren gaire alts. Va ser un cop molt dur i en aquell moment em van passar mil i una coses pel cap, afortunadament, sembla ser que vaig triar la correcta.

L'assignatura que recordo amb més satisfacció va ser Motilitat i Percepció Binoculars ja que té un important pes sentimental per a mi. Unes setmanes abans de l'examen final de motilitat el meu pare va haver de ser ingressat a la UCI per una meningitis, per tant, durant les setmanes prèvies a l'examen havia de conviure amb la incertesa de l'estat de salut del meu pare i la concentració per l'estudi. No va ser fàcil, de fet, no tenia gens clar ni tan sols de presentar-me a l'examen. Finalment, vaig pensar que jo no podia canviar res i vaig decidir preparar-lo i presentar-m'hi, obtenint el reconeixement d'una matrícula d'honor i uns dies més tard la recuperació del meu pare.

Quina recomanació donaries a l'estudiantat que està a punt de finalitzar els estudis?

Principalment recomano ser un inconformista, l'òptica i l'optometria no acaba al grau, de fet comença, el grau et dona les eines i tu les utilitzes com vols.

No limitar-se únicament als coneixements adquirits fins ara, hi ha innumerables cursos i conferències al llarg de tot l'any per tenir una formació continuada. Sigues autodidacta, aprèn de l'experiència pròpia i planteja't noves hipòtesis a partir dels fonaments que disposes. Escolta i observa, de tothom se n'aprèn alguna cosa.

I per últim, si no et trobes a gust en el teu lloc de treball deixa-ho, una professió tan maca val la pena gaudir-la.

Si poguéssis donar algun consell als joves que comencen l'any vinent el grau d'Òptica i Optometria quin seria?

Molts dels consells són força tòpics, però són els que a mi m'han funcionat així que m'agradaria compartir-los.

En primer lloc paciència, possiblement sigui necessari un curt període d'adaptació a la metodologia d'ensenyament que s'imparteix a la universitat comparat amb estudis previs. Tanmateix, paciència si vas amb la idea que des del primer moment estaràs revisant ulls; si t'agrada la part d'optometria, hauràs d'esperar fins al segon curs.

Treball en equip. Considero de gran importància envoltar-te de gent amb ambicions i objectius similars als teus. El grau és molt llarg i sempre hi ha alguna assignatura amb la que s'ensopega i costa més de tirar endavant que d'altres, tenir el suport d'algun company facilitarà en bona mesura les dificultats que sorgeixin.

Treballar amb anticipació. Llegir la lliçó a casa abans de que es presenti a classe et farà plantejar-te dubtes que podràs resoldre en el moment que aquesta s'exposi a classe.

Tanmateix, la preparació dels exàmens amb antelació; no és el mateix estudiar 10 hores un dia, que 1 hora al dia durant 10 dies, l'assimilació dels coneixements no té res a veure, a més, tu mateix ets conscient del progrés i de les mancances a mesura que passen els dies.

Com a últim consell, m'agradaria dir que no es fàcil encertar a la primera la professió la qual dedicaràs gran part de la teva vida, per tant, és important que t'agradi el que fas i que ho facis amb motivació. No hi ha pitjor cosa que haver de treballar a disgust, per aquest motiu, si penses que t'has equivocat triant els estudis no tinguis por a canviar i a tornar-los a encaminar.

Per què vas decidir estudiar òptica i optometria?

A l'últim curs d'educació obligatòria, el tutor de la meva escola em va donar a elegir amablement entre deixar d'estudiar o repetir curs, jo davant aquestes dues opcions ho vaig tenir clar i vaig decidir anar a treballar. Vaig passar dos anys frustrat i pensant que no servia per l'estudi, fins que un dia vaig decidir demostrar a la gent i demostrar-me a mi mateix que sí podia.
Dit i fet, vaig fer un curs pont per entrar a un cicle formatiu d'audiovisuals però malauradament totes les places es trobaven cobertes, així que vaig entrar a un dels pocs cicles que els hi quedaven places lliures, el cicle formatiu d'Òptica d'Ullera. La manera en que les docents del cicle (Pilar, Myriam, Carmen i Meritxell) tenen d'estimar la seva professió, la seva il·lusió i la forma de contagiar-ho, em va fer obrir els ulls i assabentar-me de que jo també volia poder estimar la meva professió d'aquella manera.

Així doncs, un cop vaig finalitzar el cicle formatiu, vaig decidir continuar amb els estudis d'Òptica i Optometria amb el grau universitari, on he pogut acabar de confirmar les meves sospites i dient orgullosament que estimo la meva professió.

El divendres 11 de novembre de 2016 l'estudiant  va anar a Madrid a recollir el Premi Alain Afflelou al Talent Òptic Universitari.