Guanyadora de la tercera edició (2018)

Natalia Sicilia, estudiant del grau en Òptica i Optometria.

Entrevista a la Natalia

M'agradaria saber com et sents en rebre aquest premi?

Feliç, molt feliç. Va ser una dosi extra de motivació. El dia que em van comunicar que era finalista junt amb dos companys més de la universitat per mi ja va ser un premi. Així que ja us podeu imaginar quan em van trucar per dir-me que realment havia d’anar a recollir el premi... desprenia felicitat!

Què significa que valorin el teu esforç amb aquest reconeixement?

Personalment, és molt satisfactori i alhora et fa valorar i reflexionar sobre el que realment has aconseguit. Diuen que tot esforç té la seva recompensa i en aquest cas ha estat doble, acabar el Grau i obtenir aquest reconeixement.

Quins reptes de futur et planteges?

No m’agrada marcar-me grans reptes, sinó que prefereixo anar a poc a poc fent el camí de la millor manera que sàpiga. Tot i això, trobo molt interessant poder experimentar en les diverses àrees que t’ofereix l’òptica i l’optometria com pot ser la investigació, per finalment trobar el lloc on millor em pugui desenvolupar i aportar coneixement. Per altra banda, també vull guanyar experiència en la professió, ja que una cosa és la teoria que fas a la universitat (molt important) però una altra de ben diferent és la vida real. Recordeu quan una professora deia: “Al paciente le puede pasar de todo”, doncs, tenia tota la raó.

De moment però estic centrada amb el màster i qui sap si en un futur doctorat o fins i tot anar a experimentar la professió a l’estranger, així que deixo totes les portes obertes pel que em depari el futur.

Com han estat aquests anys que portes estudiant el grau en òptica i optometria?

Han estat molt intensos però hi ha hagut temps per tot. Acabar una carrera no és fàcil, són moltes hores d’estudi, molta dedicació, molts sacrificis,... però el millor de tot és que acaben tenint sentit. També m’emporto amistats molt importants i una gran experiència finesa d’Erasmus.

Quin és el major aprenentatge que has rebut en aquest temps?

Els bons resultats no apareixen sols per art de màgia sinó que si vols aconseguir alguna cosa, t’ho has de treballar, i si t’hi esforces i hi poses ganes junt amb positivisme tot sortirà bé. Per tant, el treball és la constant més important.

Què ha estat el més difícil i el més satisfactori?

Fer el Treball de Final de Grau va ser un dels moments més difícils del Grau però alhora un dels més satisfactoris. És cert que hi ha hagut assignatures molt denses en contingut i difícils de superar però potser el temps atenua les coses i l’últim que recordo amb més “patiment” és el TFG, ja sigui per què era l’últim esforç, la quantitat de crèdits que tenia, la redacció en anglès o bé per què el tema que tocava anava molt més enllà dels continguts apresos durant els quatre anys.

Quina recomanació donaries a l’estudiantat que està a punt de finalitzar els estudis?

Primer de tot que no es rendeixin mai en res, que per molt difícils que semblin les coses més aviat o més tard s’aconsegueixen. Per això, és molt important no perdre les ganes de seguir aprenent i tenir una formació continuada al llarg de tota la vida professional. El més important, però, és que trobin el seu lloc en el món de l’òptica i l’optometria i que gaudeixin fent el que més els agradi.

Si poguessis donar algun consell als joves que ara estan en Batxillerat quin seria?

Que estudiïn força, que tinguin curiositat per aprendre i que facin allò que més els agradi o cridi l’atenció.

En la meva experiència preuniversitària el sistema visual mai va ser un tema que es tractés gaire durant els estudis i això va fer que les meves ganes de conèixer sobre el tema augmentessin amb els anys, ja que considero que la vista és un dels sentits més importants. A més a més, el fet que hi hagi molta gent que no doni gaire importància als ulls fa que actualment pugui compartir el coneixement après aquests anys i obrir-los els ulls (mai millor dit) del necessari que és cuidar-los.