Guanyadora de la quarta edició (2019)

Carla Barnera, estudiant del grau en Òptica i Optometria.

Entrevista a la Carla

M'agradaria saber com et sents en rebre aquest premi?

En el moment que vaig rebre el correu d’en Joan Gispets donant-me la enhorabona estava tant adormida que no vaig reaccionar. Però al cap de 10 minuts, estava súper emocionada i en part sorpresa, no m’ho creia. Sobretot crec que em vaig sentir molt contenta amb mi mateixa per la feina feta i agraïda a tothom qui ho ha fet possible.

Què significa que valorin el teu esforç amb aquest reconeixement?

Crec que està molt bé ja que no a tot arreu es fa aquest reconeixement i penso que el reforç positiu a tota aquella persona que ha treballat és fantàstic. A més a més que al ser estudiants, una ajuda econòmica gràcies a la teva feina feta és molt benvinguda per a poder continuar amb els teus plans de futur. Per altra banda, està molt bé que ens acostin una mica més al sector de les empreses i t’ofereixin feina amb l’empresa que et concedeix el premi.

Quins reptes de futur et planteges?

Al acabar la carrera em vaig quedar una mica parada, com molta gent, sense saber ben bé què fer. Però tinc bastant clar que m’agrada molt la part d’òptica de la carrera. És per això que ara m’estic aplicant per a poder fer el màster de fotònica a l’estranger, o potser una altra carrera. Tot i així, tot està per decidir.

Com han estat aquests anys que portes estudiant el grau en òptica i optometria?

Han sigut fantàstics, ja no només a nivell d’aprenentatge, que realment he après moltíssim i tot ha sigut molt interessant, sinó també a nivell personal. No tenia clar això de venir a Terrassa, quasi no hi havia estat mai, però va ser una gran decisió. Penso que he tingut molta sort amb la gent que m’he trobat a la carrera amb qui hem fet molta pinya i amb qui segur que continuarem fent durant molt més temps. A ells i elles també els hi vull agrair els anys passats aquí.

Quin és el major aprenentatge que has rebut en aquest temps? Què ha estat el més difícil i el més satisfactori?

Després d’haver cursat totes les assignatures, d’haver estat al centre universitari de la visió i també d’haver ja treballat en un establiment òptic, crec que hi ha una aprenentatge gegant que fa tot optometrista. I és que la visió és un sentit MOLT important i nosaltres com a professionals de la visió tenim l’oportunitat i la “sort” de poder ajudar a tota aquella persona que la pot millorar.

Continuant amb el que he dit ara, potser el més difícil per a mi no ha estat cap examen final o parcial, sinó algun dia que hem passat al centre universitari de la visió, fent visites a pacients. Podria destacar un dia en el que em vaig trobar un cas complicat per a la situació en la que es presentava, i com a persona nova en aquest àmbit, em va afectar una mica personalment. Tot i així, al final del cas, va ser molt satisfactori perquè vam trobar com ajudar a aquella persona i ens ho va agrair tan, que semblava que l’hi haguéssim “salvat la vida”. D’aquests moment amb la nostra feina segur que te’n trobes moltíssims, i d’un primer moment sembla molt difícil, però després, si hi ha encara que sigui una petita solució, és genial.

Quina recomanació donaries a l’estudiantat que està a punt de finalitzar els estudis?

Que aprofitin aquests últims mesos tant amb els estudis com amb les amistats que han fet a causa de fer aquesta carrera, perquè en res tot es redueix i es troba molt a faltar. I sobretot que escollin un tema per TFG que els flipi, perquè s’hi passaran hores, i és molt divertit aprendre sempre una mica més d’allò que t’agrada molt.

Si poguessis donar algun consell als joves que ara estan en Batxillerat quin seria?

Per la meva experiència, els hi podria dir que no tinguin por. Si us agrada una cosa, no penseu mai que no la podreu fer. Si hi ha altres persones que ho fan, vosaltres també, potser amb més o menys esforç, però les ganes i la motivació importa molt. Per altra banda també els hi diria que no s’agobiïn si no saben què volen fer, tenen i tenim molts anys per endavant i a vegades també està bé parar una mica i conèixer què és el què t’agrada més coneixent-te primer a tu.