Comparteix:

La miopia infantil gairebé es triplica entre els 8 i 12 anys.

11/09/2026

L' estudi del grup Visió, Optometria i Salut de la UPC confirma que la miopia en infants d'entre 8 i 12 anys augmenta una mitjana de 0,29 diòptries anuals, fent que la prevalença es dupliqui en només tres anys (del 12,3% al 28,7%). Els resultats mostren que el nivell socioeconòmic familiar influeix directament en aquest increment i alerten que les nenes pateixen una progressió del creixement ocular més ràpida que els nens.

El projecte de recerca Cohort Infantil de Salut Visual de Terrassa  (CISViT) ha revelat les primeres dades longitudinals inèdites sobre la salut ocular dels infants al sud d'Europa. Desenvolupat pel grup Visió, Optometria i Salut (VOS) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l'estudi, iniciat al 2021, compta ja amb més de 2.500 participants i aporta informació clau sobre l'evolució dels errors refractius i el desenvolupament visual en l'etapa escolar.

Una progressió accelerada en l'etapa escolar
L'estudi es centra en la franja d'edat d'entre els 8 i els 12 anys, un període crític en què els infants experimenten un canvi progressiu en la seva visió amb una tendència cap al desenvolupament de la miopia. Així, la prevalença de la miopia augmenta amb l’edat, amb un empitjorament mitjà anual de la refracció de 0,29 diòptries cap a la miopia i una clara tendència a agreujar-se amb l’edat:

  • Als 8-9 anys, afecta el 12,3% de la població infantil.
  • Després d'un any de seguiment, la xifra puja fins al 17,1%.
  • Al cap de tres anys de seguiment, la prevalença augmenta fins al 28,7%.

Major risc en funció del gènere i l’ètnia
La recerca també ha identificat diferències significatives en funció del gènere i l'origen ètnic. Per una banda, s’evidencia que les nenes amb miopia en edats primerenques constitueixen un grup de risc a causa d’una progressió més ràpida del creixement ocular en comparació amb els nens. Per altra banda, els infants d'ètnia no caucàsica (principalment d'origen magrebí o llatí) presenten una major longitud axial de l'ull de partida, és a dir, quan els infants tenen 8 anys, tot i que el seu patró de creixement ocular és similar al de la població caucàsica.

Anticipació al diagnòstic i factors de protecció
L'edat d'inici de la miopia és un determinant clau del pronòstic a llarg termini: els nens que es tornen miops a una edat més primerenca tendeixen a mostrar una progressió més ràpida i tenen més probabilitats d'assolir la miopia alta a l'adolescència posterior.

Tal com explica la professora i investigadora Laura Guisasola del grup de recerca VOS, “és possible anticipar-se a l'aparició de la miopia abans que aquesta es reflecteixi en les diòptries de l'infant, ja que l’allargament de l’ull, mesurable objectivament, es produeix abans que la miopia sigui detectable en la graduació. Així, un seguiment del creixement de la longitud axial en aquestes edats permet actuar sobre l’evolució de la miopia”.

La recerca ha identificat com a indicadors d’alt risc de miopia una combinació d’hipermetropia baixa als 8 anys (per sota de +0,75 diòptries), juntament amb una major longitud axial de l'ull i determinades proporcions biomètriques.

S’estima que per al 2050, gairebé la meitat de la població mundial serà miop, amb gairebé mil milions de persones afectades per la miopia alta. L’estudi indica que els factors ambientals i de comportament influeixen en el desenvolupament de la miopia. L'ús perllongat de pantalles és un factor de risc, especialment en infants petits. Així mateix, els antecedents familiars són àmpliament reconeguts com un determinant important del risc de miopia a la infància.

En definitiva, segons la investigadora Laura Guisasola, “la miopia infantil és un procés progressiu i multifactorial, influït per factors biològics, familiars, socials i d’estil de vida, i el risc augmenta amb antecedents familiars de miopia i un nivell socioeconòmic parental baix”.

L’estudi indica que passar més temps a l'aire lliure i dormir més hores s'associa amb un menor risc de desenvolupar miopia, “eines que estan a l’abast de famílies i escoles per frenar aquesta tendència i que poden ser tingudes en compte en les polítiques de salut pública”, afirma la investigadora Núria Vila, del mateix grup de recerca i directora del Centre Universitari de la visió (CUV)  de Terrassa.

Cribatge pediàtric
La Cohort Infantil de Salut Visual de Terrassa (CISViT) és un projecte de disseny epidemiològic longitudinal (2021-2026), que permet obtenir informació sobre l’evolució temporal de tots els paràmetres de la visió dels infants entre 8 i 12 anys d’escoles públiques i concertades de la ciutat de Terrassa. Els resultats de l’estudi ja contribueixen al debat en salut pública sobre el cribratge pediàtric i la prevenció de la miopia a Catalunya. El grup de recerca proposa incloure cribratges pediàtrics per detectar el risc abans que aparegui el problema: recomana mesurar de manera preventiva com està creixent l'ull de l'infant, durant les revisions pediàtriques, i analitzar els seus hàbits per poder anticipar-se.  

L’estudi es desenvolupa en el Centre Universitari de la Visió (CUV), clínica de salut visual de la Facultat d'Òptica i Optometria, que ofereix atenció visual integral a través de diferents especialitats. 

El projecte CISViT es desenvolupa en el marc del Consortium of Refractive Error and Myopia in Children (CREAM-Kids), que harmonitza dades de cohorts visuals d’arreu del món.